Sobre la colla



foto de dbalears.cat 


Es coneixen al 2003 i un any després coincideixen a l’Escola de Música i Danses de Mallorca. Allà aprenen a sonar les xeremies i flabiol i tamborí amb Tomas Salom i posteriorment formen colla de xeremiers al 2007.

Son joves (encara!) i carregats d'inquietuds. El compromís per la música tradicional, la cultura popular i el mestratge pretenen són els eixos vertebradors del duet. 

La festa popular i tradicional i són per ells els elements claus per a la pervivència de la formació de la mitja cobla i l'ofici vinculat a un context festiu, viu i complex.

Sempre diuen que han tengut molta sort en tenir a l'abast bons instruments musicals. A dia d'avui hi ha un ventall ampli de constructors que posa a l'abast els instruments de la colla de xeremiers.

Encara han pogut aprendre moltes tonades a l'antiga, és a dir transmeses de forma oral, com ha passat fins a finals del segle passat amb els antics cornamusaires que n'aprenien de generació en generació.
Avui la tasca de l'educació musical també és a l'àmbit de la música tradicional i no podran negar que amb els mitjans que han tingut a l'abast s'ha trencat força la cadena de la tradició oral. Internet, enregistraments, estudis, classes oficials... Aquets han donat a l'abast un ampli recull transcripcions i metodologies que han facilitat l'aprenentatge i el coneixement dels instruments tradicionals i assegurat així la pervivència.


"La música de la colla de xeremiers com tota música tradicional no és un art que es fa amb finalitat del desenvolupament personal. És una música lligada a fets i a funcionalitats, a un patrimoni viu, a unes danses i a uns rituals. El seu ensenyament i la seva transmissió ha de tenir-ho present."
Festes de San Cristòfol, Palma
FESTES DE SANT CRISTÒFOL, SA CALATRAVA
La imatge és de @potti  i 'és extreta del seu web 
N'és el cas dels qui són els seus mestres, Tomas Salom, Pep Toni Rubio, Miquel Tugores i Josep Rotger, què formen els Xeremiers de Sa Calatrava i els Xeremiers des Pla, ells són estudiosos dels instruments i de la música tradicional, amb un vagatge important com recuperadors i sonadors en festes de llarga tradició popular a l'illa de Mallorca com Montuïri, Felanitx, Alaró, Sineu, Pollença, Tarragona i un llarg historial.
Alguns d'ells es dediquen, també a l'ensenyament de xeremies i flabiol i tamborino a diferents indrets. També impartiren classes d'instruments tradicionals als ja extingits estudis de Música Tradicional del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears.

"Tomas i Miquel i els Xeremiers de Sa Calatrava són de les colles de xeremiers més influents del panorama de les xeremies a Mallorca i que aprengueren les sonades i les formes d'interpretar que s'han transmès de generació en generació al llarg de la història."


ELS XEREMIERS DE SA CALATRAVA I TOMAS I MIQUEL A TERNELLES



AIRES D'ANDRATX -  24è Festival Mundial de Danses Folklòriques

Pau i Càndid  sonen com a colla de xeremiers a alguna festa tradicional, n'és el cas de les Festes de Sant Cristòfol al barri de Sa Calatrava de Ciutat.

Han participat en vàries formacions de ball de pagès i han representat la música de la mediterrània a l'extranger.

El 2008 viatjaren a Berlin amb la campanya del Govern Balear 'Berlín descobreix Balears'  durant aquesta estada sonaren als actes festius d'Alexander Platz acompanyant els Gegants del Consell de Mallorca.



BERLIN DESCOBREIX BALEARS,,
imatge de diariodemallorca.es
Amb Tomas Salom, Miquel de Sineu, Pep Toni o Pepet, participen en les festes d'U pi de Pollença i han assistit al Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú. Pau també és membre del grup Ximbomba Atòmica i Arreu, Càndid forma part dels Tamborers de la Sala
Pau i Càndid han col·laborat com a músics amb la formació de música antiga Joch de Ministrils del Consell de  Mallorca.

EL BALL DE PANDEROS, A VILARANCA DEL PENEDÈS
Durant el 2011 i 2012 foren els encarregats d'acompanyar els Panderos de Vilafranca en la Festa Major de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès i actuaren al Concert d'Inxa on i participen totes les colles de músics que acompanyen en seguici de balls.

EIXUT A FACTORIA DE SO 
El 2009 ençaten dos projectes musicals.  El primer l'anomenen Eixut. S'autodefiniren com a quatre joves músics, on el seu funcionament està basat exclusivament en una bateria, un baix, una guitarra elèctrica, veus i un grall de xeremies. Basat en composicions pròpies, l'estil l'autoanomenen roc'k'ngrall.

Des de la creació fins a l'extinció del grup feren una trentena de concerts a Mallorca, alguns d'ells molt concorreguts. També han actuat vàries vegades al Principat.
Enregistraren 'Majorcan Souvenir' als estudis Vaivé de Santa Margalida, el primer disc que s'ha autoeditat físicament d'aquesta banda influenciada per grups com Siurell elèctric, Mesclat i Obrint Pas.


L'altre projecte és Taverners, van començar a cantar el novembre de 2009 sense grans pretensions. El resultat fou la mescla de la veu amb els instruments de la colla de xeremiers i altres instruments d'arrel com a guitarrons i percusions ètniques amb instruments elèctrics. Així s'han mantegut fins al 2016.

TAVERNERS A ARBÚCIES

Enregistraren seu primer disc sota la batuta de Miquel Brunet als estudis d'Ona Digital editat també per Ona Edicions titulat 'No hi ha temps que no torn'. 
Un disc de versions del compromís de músics i formacions com UC, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Guillem d'Efak o Toni Roig. 








Actualment són mestres de xeremies, flabiol i tamborí a vàries escoles múnicipals de l'illa, realitzen múltiples tallers divulgatius, mostres i xerrades a centres de música, casals i entitats. Avui estàn col·laborant en el projecte de recerca de la cornamusa GeAcMus (Geste - Acoustique - Musique) de la Université Paris Sorbonne.